L'Alcarràs B paga els plats trencats del primer equip.

L'Alcarràs B va perdre ahir al camp de Viella 5-3 amb només 13 jugadors i ni un sol porter, però potser, en comptes de parlar del partit, cal fer un exercici de reflexió.

Tot i que el primer equip disposa de 21 fixes des de principi de temporada, tres jugadors del B han set pujats al equip A. Per tant augmentat a 24 els jugadors del primer equip, i deixant al equip B abandonat a la seva sort.
Es veritat que deixen a la seva disposició del Alcarràs B alguns jugadors cada jornada, però es suficient? Es bo per un equip que els entrenaments siguin de 13 o 14 mentre un altre disposa de fins a 24 jugadors per entrenar? A més mirant les estadístiques, si una cosa li falta al Alcarràs B es gol, i a sobre el primer equip s'endú un dels jugadors del filial que més destacava en aquesta faceta, disposant ells de 6 jugadors que podrien jugar en aquesta posició, i deixant al Alcarràs B en tant sols dos jugadors atacants, per exemple en l'últim partit a Viella.

Gràcies al filial, el primer equip, ha pogut disposar d'un porter suplent en els partits, ja que el seu va abandonar el club a principis de temporada, i recompensen al filial a anar sense cap porter a Viella, obligant a un jugador de camp a posar-se sota pals.

No es correcte, que jugadors del B es quedin al A, a total disposició pel entrenador, ja sigui en entrenaments i en els partits, i que els jugadors que baixen del A, no entrenin amb el B (deixant el B amb pocs jugadors en els entrenaments) i a sobre tinguin un condicionant, com és el de que no juguin més de 45 minuts amb el B.

Estar clar que s'hauria de trobar un equilibri entre els dos equips, però en aquest cas la balança es decanta clarament cap a un costat. I en tot això cal preguntar-se, que hagués set capaç de fer el primer equip sense l'Alcarràs B? En primer lloc, no disposar de jugadors com Eros, Jonathan, ni Caminal, i altres tres que en teoria comptaven en el equip filial, deixant les seves respectives bacants.